QUÈ FOU EL «6 DOCTUBRE»? Constantment, la premsa i els comentaristes de les insistents tertúlies matinals de ràdio i televisió reiteren que el nacionalisme-independentisme català està atrapat en la dinàmica del 6 doctubre de 1934. Que les forces polítiques i socials que el lideren actualment i les que lencapçalin en el futur no seran mai prou decidides per actuar amb fermesa en la cerca dun horitzó inequívocament independent per a Catalunya. Però, realment, què succeí en aquella data tan recordada? És tan transcendent que ha de perdurar i condicionar el present i el futur? És un exemple o referent ineludible? Hi ha punts de connexió entre 1934 i 2014?
Aquell vespre, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà lEstat Català de la República Federal Espanyola. Mobilitzà una sèrie de forces que anaven dels separatistes de les Joventuts dEsquerra Republicana - Estat Català als dUnió Democràtica o Palestra i als rabassaires. Però quan arribà el moment culminant dobrir foc contra lexèrcit espanyol, ningú no volgué ser responsable de donar lordre. El govern català i els sectors separatistes sarronsaren i fugiren per les «clavegueres». Alhora, certs sectors de lobrerisme marxista i alguns anarquistes cregueren veure en aquell context conflictiu el moment per iniciar la revolució social tan anhelada. Cosa que feren a mitges i sense cohesió però que anticipà molts dels escenaris de lestiu de 1936. Però què era allò: una revolució nacionalista o una revolta social? O només era el reflex català del conflictiu context espanyol i europeu dentreguerres?