El més pròxim no és el que tenim més a prop, sinó el que sentim més a prop. [...] Encara tenim llibres de viatges a llocs que han deixat d'existir, manual de màquines que ja no es fabriquen. Les ciutats canvien més de pressa del que nosaltres som capaços de pensar, i d'imaginar. Sabrem viure amb naturalitat en un món artificial on, malgrat tot, encara hi ha milers de milions de persones malvivint en barraques com les que hi havia a Barcelona fa només cinquanta anys? Allò pròxim no és el que està per enir, és allò de què tenim cura.