En Josep Maria Aymà ens proposa de viatjar a peu, per poder comprovar l'Economia visual, versus l'economia numèrica, oficial o possiblement manipulada. Veure la realitat, no el que diuen les estadístiques; tenir l'esperança fixada en el revolt, perquè qui camina sempre espera veure el lloc més bonic davant seu. Mai es fa realitat ben bé, cosa que sempre dona marxa (utopia), perquè el possible racó, lloc íntim i no objectivable, record mental no fotografiable, recull essències intraduïbles; rebre la felicitat d'albirar el lloc d'arribada sovint des de lluny, semblant al que devia ser l'alegria del pelegrí en veure les punxes de les catedrals o els campanars de les esglésies; viure l'explosió de felicitat gràcies a l'esforç (versus l?engany espuri de la comoditat); sentir-te segur i lliure, per ser en plena naturalesa (versus la seguretat i la llibertat fictícies de la ciutat): la naturalesa ens dona cobertura, tranquil·litat i retorn a l'estat natural; versus, novament, l'engany de la comoditat, ací la urbana. «En resum, un llibre que ens fa venir ganes d'ampliar els nostres horitzons caminadors, viatgers, ganes de descobrir racons d'arreu d'Europa.» (Miquel Jaumot i Bisbal, al pròleg del llibre).