Lany 1922, la Comissió de Cultura de lAjuntament de
Barcelona va trobar en la platja de Calafell lespai idoni on establir una nova manera de passar lestiu per a la mainada barcelonina. Aquesta platja era ampla, poc fonda, de sorra fina i neta, amb una aigua rica en iode, molt assolellada i amb una zona dombra formada per una pineda, i, a més a més, a tocar de lestació de tren. Lobjectiu de la Comissió de Cultura era formar homes i dones sans, cívics i cultes, afavorir un ambient igualitari, construir ciutadans responsables, conviure vora la natura, fer exercici físic, excursions i fomentar la música, la lectura, lescriptura i la conversa.
Els membres de la Comissió bevien dels nous corrents
pedagògics europeus que percebien leducació com un instrument de pau i de solidaritat amb lobjectiu de formar ciutadans lliures. El 16 dagost del 1922, prop de 300 nens i nenes arriben amb tren a lestació de Calafell. És el primer grup dinfants que aterren a les Colònies de Vilamar.
Lesclat de la Guerra Civil al juliol del 1936 va posar fi
a aquest projecte educatiu, a qualsevol diàleg, proposta o innovació pedagògica i al sentit comú.
Per això aquest volum pretén enaltir a tots aquells que van lluitar per la cultura i la salut dels infants, per donar-los-hi veu i vot, i per constatar que leducació és un element clau, fonamental i renovador de la societat.