A semblança dels camperols, els frares i monjos solien acompanyar els àpats amb amanides de caràcter refrescant que llavors en deien enciam on, a més de la lletuga, lescarola i els créixens, no hi solien faltar les olives salades i les tàperes. Les plantes aromàtiques que els antics frares en deien herbes odorífiques més enllà del seu interès remeier, també tenen una gran importància en la cuina puix que la gastronomia conventual i pairal compta amb nombrosos plats que són reforçats, en el seu gust, amb el complement de les espècies i de les herbes aromàtiques.
Les antigues receptes culinàries aportades en aquest llibre provenen de vells manuscrits i també dantics tractats. Són transcrites amb la puntuació i lortografia normalitzades per fer-les més entenedores i, per tal dajudar a la comprensió de les receptes, lautor ofereix un glossari i una orientació bibliogràfica amb la indicació dels principals tractats culinaris i amb la relació de les fonts manuscrites don provenen la majoria de les receptes que, alhora, són comentades i situades en el seu context, ja sigui pairal o conventual, de la Catalunya dels segles XVIII i XIX.
Cuina pairal i conventual és el primer llibre que lautor publica a Farell Editors, entitat editora especialitzada en lestudi i la divulgació de la cultura popular. La present aproximació històrica a la cuina pairal i conventual és una documentada aportació a lestudi de la gastronomia catalana que ofereix nombroses receptes inèdites, ben útils al rebost i a la cuina.