Inclou: 2 contes de Rosa Pi Masvidal, pròleg d'Enric Soler Raspall i mapa-croquis
Visitar la Patagònia, des de Chubut fins a Tierra del Fuego, era el viatge que sempre havia desitjat. Tenia pendent trobar-me amb el meu parent, el besavi del qual va fundar Banc Sabadell a Buenos Aires. Vam decidir ampliar el viatge fins a Xile per visitar el Parc de les Torres del Paine i fins al Brasil per explorar les cascades dIguazú des de la part brasilera. Al final, vam formar un grup de vuit dones engrescades a viatjar. Estic agraïda i em sento feliç per haver estat testimoni dels tresors naturals de les terres patagòniques, lespectacle sorprenent dIguazú, la incomparable bellesa dels paisatges argentins i per haver conegut Buenos Aires, una ciutat plena de contrastos i vitalitat. Aquestes vivències mhan deixat una empremta inesborrable a lànima, recordant-me sempre la magnificència i la generositat de la natura. Us animo a submergir-vos en el relat de la meva aventura i a deixar-vos inspirar per la màgia daquests llocs extraordinaris. Conxita Tarruell i Llonch
És un plaer crear contes de la natura que mha envoltat en aquest viatge. Us faig un tastet dun dels contes ubicat a la Península Valdés: «Els pingüins són aus que fa molts i molts anys havien tingut ales i podien volar. Amb el temps sels han quedat més curtes, però amb lavantatge que shan convertit en aletes i els serveixen per nedar. Els seus peus tenen el típic aspecte palmat, que els ajuda a agafar embranzida quan neden; el cos és totalment rígid, i tot plegat fa que puguin avançar amb una bona velocitat dins el mar. La Martina sempre rumia la manera de com podria tornar a volar. Rosa Pi Masvidal
El viatge no és només moures de lloc sinó que és una creació de cada individu. Qui hagi llegit un, o més dun dels llibres de viatges de Conxita Tarruell i Llonch, ja shaurà adonat del que en podríem dir lestil dels seus viatges: la seva mirada per captar lentorn primer, i la seva dinàmica expressió escrita a continuació. Teresa Costa-Gramunt. Article Eix Diari