Què tenen en comú una fotògrafa, una espiritista, una empresària, una concertista, una pintora, una industrial i una activista cultural? El fet de ser dones, viure a Catalunya, i estar condicionades per les restriccions pròpies d'una època passada, entre el final del segle XIX i el principi del XX. Totes elles comparteixen una força vital, la de no plegar-se als prejudicis socials que les reduïa a un paper passiu, a ser invisibles i a dependre tota la vida d'un o altre home del seu entorn. Les agermana l'inconformisme davant d'un destí que ja tenien escrit per endavant, sense tenir-les en compte.
Us presentem, set dones catalanes -de naixement o d'adopció- decidides a governar les seves vides a contra corrent, que van destacar en les seves professions i van mostrar una sensibilitat envers els menys afortunats: Anaïs Napoleon, Amalia Domingo, Emília Carles, Clotilde Cerdà coneguda com Esmeralda Cervantes, Emília Coranty, Tecla Sala i Enriqueta Sèculi i Bastida