En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens samaguen darrere dun secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per lodissea dun miler de joves mariners italians que shi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de lenfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per larmistici entre Itàlia i els aliats.
Seixanta anys després, en Mateu decideix buscar el seu pare i comença a fer-se preguntes: qui era aquell noi que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar dun marit bosquetà que no parava mai a casa?
El fill de litalià és un viatge a la recerca de la pròpia identitat i la història extraordinària dun amor prohibit en plena postguerra.
«Totes aquelles flors li encantaven, però a la Joana la tornaven boja els seus clavells de poeta, els que plantava al replà de la porta que baixava a la riera, en aquelles cinc o sis llaunes gegants dolives que havia arreplegat de les escombraries dels balnearis. En guardava la grana com un tresor en una capsa de galetes Trias, que amagava tot lhivern a la cuina, al fons del prestatge que havia improvisat a sota de la pica. Quan arribava la primavera, rescatava la capsa i replantava algunes llavors en les llaunes, amb tanta delicadesa com si plantés el jardí dun palau».
