La Institució Alfons el Magnànim concentra en la seua història el conjunt de contradiccions, assoliments, aspiracions i frustracions duna societat, circumstància que la fa dun enorme interés com a reflex, com a espill, dun temps i dun país. El 2018 es compleixen setenta anys de funcionament del Magnànim. Nascut en un temps ombrívol, ha conegut etapes molt diferenciades, algunes lluminoses, altres no tant. La seua contribució a la cultura valenciana és incontestable. Les seues contradiccions, també. Vet ací linterés de reconstruir i recórrer una trajectòria rica i intensa, complexa i amb alts i baixos, que ha reflectit levolució de la societat valenciana.
La història del Magnànim i de la IVEI es pot resseguir amb el rigor i el detall escaients en lestudi a cura de linvestigador Santi Cortés. També la de la històrica revista Debats, analitzada per Francesc Martínez Sanchis.
La història de la Institució, a més, semmarca en el seu context cultural i intel·lectual amb els treballs a càrrec de Pau Viciano, Francesc Hernàndez Dobón, Pedro Ruiz-Castell, Vicent Simbor i Miquel Nicolás, i Gonçal López-Pampló que conformen la segona part del present volum i esbossen el que podria ser una història de la cultura contemporània al País Valencià. Concretament de la historiografia, la sociologia, la ciència, la problemàtica de la llengua i la literatura i lassaig en els darrers setanta anys. Un conjunt dàmbits del saber que conformen el rerefons de la Institució, a tots els quals el Magnànim ha fet, al llarg del temps, una aportació considerable.