Després de la publicació de Mil camins, lautor fa de nou una immersió molt peculiar entre les llums, les ombres o els clarobscurs del nostre present. Recorre els mil colors de la vida humana, amb transformacions accelerades, i, per això, entra en escenaris i situacions surrealistes, virtuals, fictícies i kafkianes, per analitzar millor, entre contrastos, les entranyes dels
signes dels temps. Crea onze històries que es poden llegir per separat. Tanmateix, tenen un fil recurrent centrat en els colors i els valors de la vida, i els seus possibles sentits infinits o les seves absurditats. Se serveix constantment de metàfores i dal·legories, de noms simbòlics i danalogies, per retratar millor alguns dels nostres mals. Així, en una ciutat, Cromatilàndia de la Blancor, que viu de lart, de la pintura i del color, els seus habitants pateixen una sorprenent pesta ocular que els impedeix de veure els colors: ho veuen tot en blanc i negre, com en les pel·lícules dabans. «Zombis a la perifèria», una altra història, mostra el buit de moltes vides que es mouen sense esma pel món. A «El Desert dels Grans Miratges», un peculiar desert convida a fer unes meditacions i reflexions sobre les turbulències de la vida, amb un final inesperat. En definitiva, el surrealisme dels escenaris serveix a lautor per tractar dentendre la confusa realitat actual, distorsionada per la postveritat i amb un futur pintat tecnològicament de càlculs i algoritmes
