Gaziel i Pla compartien un munt de coses. Eren veïns de procedència (tots dos catalans de la Costa Brava), havien convertit en el seu ofici unes mateixes passions vitals (la literatura i el periodisme) i, sobretot, tenien una actitud bessona davant del món que els envoltava, basada en una insubornable independència crítica. Les cartes creuades que se n'han conservat (51 de Gaziel i només 7 de Josep Pla) van des del 1941 fins a la mort de Gaziel el 1964, i són el testimoni més contundent de tot el que unia aquests dos personatges imprescindibles de la cultura catalana del segle XX: els amics, els neguits compartits, la intel·ligència, la lucidesa, l'amor al país i una repugnància desesperada davant del règim franquista.
