HERNÀNDEZ-CARDONA, FRANCESC XAVIER / ÍÑIGUEZ-GRÀCIA, DAVID / SOSPEDRA-ROCA, RAFAEL / BOJ-CULLELL, ISABEL
La història de la Barcelona contemporània presenta una gran complexitat. La ciutat, malgrat la manca dun context estatal propi, va ser capaç de constituir-se com a urbs industrial i de liderar, a cavall del vapor primer i de lenergia elèctrica després, importants transformacions socials i econòmiques a tot Catalunya. Barcelona sempre va ser un motor productiu que, paral·lament, va impulsar una revolució cultural nacional popular a partir de la Renaixença i una àmplia trajectòria dacció en favor de les conquestes democràtiques, de la justícia social i les llibertats nacionals. En lextens període que es descabdella des de la Primera Restauració Borbònica del 1874 a la segona del 1975, el panorama de submissió política i econòmica als designis i lògiques de lEstat espanyol va ser continuat. Tanmateix, va haver-hi un parèntesi significatiu entre el 1931 i el 1939: el de la Barcelona i Catalunya republicanes. A partir del 14 dabril de 1931, Barcelona va tornar a encapçalar un projecte de recuperació cultural, econòmica, social, nacional i democràtica, i això es va concretar en múltiples propostes que van incidir en la ciutat i la van transformar. Lefervescència, però, va durar poc. Per tal de revertir les dinàmiques de canvi, els entorns més reaccionaris i poderosos de lEstat espanyol van endegar una Guerra Civil que va anorrear els canvis de progrés que shavien operat.