«Els Elements dEuclides constitueixen, doncs, un pont entre la matemàtica anterior al segle III aC i la daquest segle, i també entre aquesta i la dels segles ulteriors. És impossible explicar i entendre la matemàtica grega de després dell i la del mateix Euclides que no sigui la dels Elements, com veurem a Grècia IIIsense tenir-los presents i conèixer-ne el contingut específic, la metodologia, el que shi aconsegueix i el que fan possible. Conèixer-los fa entendre millor tots els resultats que obtingueren els matemàtics després dell i la seva obra. En canvi, el segon volum, Grècia IIb, conté laritmètica pitagòrica els llibres VII, VIII i IX; el llibre X, dedicat a les magnituds incommensurables, molt particular; i els llibres XI, dedicat a lestereometria, XII, a lexhaustió eudoxiana i, finalment, XIII, a la construcció dels sòlids platònics. Cada volum inclou la bibliografia i els apèndixs adients. I tots dos volums són el resultat de la voluntat de fer una adaptació comentada dels Elements dEuclides, en català. Tanmateix, la figura del matemàtic grec i la seva altra obra formaran part del volum Grècia III, que contindrà la matemàtica i els matemàtics del segle III aC: Euclides, Arquimedes, Apol·loni, Aristarc, Eratòstenes, Nicomedes, Conó i Dositeu. El quart i darrer volum, Grècia IV, analitzarà la resta de matemàtics grecs rellevants, entre els quals hi ha Dionísodor, Diocles, Zenòdor, Hiparc, Heró, Nicòmac, Menelau, Teó dEsmirna, Ptolemeu, Diofant, Pappos, Teó dAlexandria i Hipàtia. No voldríem acabar aquesta breu introducció sense esmentar la complexitat dels Elements pel fet que són un text de maduresa. Això vol dir que hi entren en joc moltes idees intuïtives i moltes elaboracions formals [...]».
