L'historiador Pierre Vilar (1906-2003) és, des de la publicació de la seva monumental Catalunya dins l'Espanya moderna (1962), un referent de primer ordre de la historiografia catalana. Les seves reflexions sobre els fonaments històrics del "fet català" han ultrapassat, però, l'àmbit acadèmic, i han tingut una influència notable en l'esfera intel?lectual i política catalana. A més, la seva petita Història d'Espanya i la seva síntesi sobre La guerra civil espanyola l'han acostat a milers i milers de lectors. Rosa Congost ens ofereix ara un recorregut minuciós pel decisiu període de la formació de Vilar com a historiador, a cavall de París i Barcelona, en un llibre que explora el despertar intel?lectual de l'historiador madur a partir dels seus escrits de joventut. A través d'una voluminosa correspondència inèdita amb els seus familiars més propers, podem resseguir, a la primera part, les inquietuds d'un jove estudiant de la Sorbona, mentre que, a la segona, veiem de prop el seu descobriment de Catalunya, el 1927, i l'impacte que aquest fet va tenir, professionalment, sobre ell. Són uns anys, a més, en què Vilar pren consciència, com a professor d'institut de secundària, de la importància de l'ensenyament de la Història en la formació dels joves.