Que jo recordi, sempre mha agradat viatjar. Vaig començar a fer-ho de nen, anxovat en un cotxe amb els pares i els tres germans, i vaig continuar tot sol a partir dels 18 anys. Motxilla a lesquena i carretera i manta, com més lluny millor. Potser algun psicòleg diria que fugia dalguna cosa. Vés a saber. En qualsevol cas, beneïda sigui aquella fugida. Al principi viatjava per curiositat: per veure què hi havia més enllà de casa, més enllà de Barcelona, més enllà de la frontera, més enllà dEuropa
De mica en mica, el món es va anar eixamplant sense que decaigués la febre viatgera. Al contrari. Quan més lluny anava, més ganes em venien danar encara més enllà. I encara avui en tinc prou amb desplegar un mapa per sentir que sem desperten amb urgència les ganes de viatjar.
Aquest llibre recull una selecció que vol ser representativa dels molts articles de viatges que he publicat al llarg de aquests anys: de Groenlàndia al Sudan, de les Illes Marqueses a lAntàrtida, de les illes Svalbard al desert dAtacama, passant per molts altres llocs de tots els continents.