Una indagació sobre la identitat a través de la memòria històrica. Qui vol tornar al mas de les Òlibes, ara que fa anys que sen van anar els darrers habitants amb lesperança de trobar una vida millor a ciutat? Però algú hi torna. A la mà, duu una escopeta. Miquel, li diuen. Per les cambres buides, entre les parets caigudes, sescolten encara les veus de dones com Carmeta, ressona la tristor infinita dels seus ulls quan va tornar daquella clínica on va tindre el fill i sel van endur. Mort, li digueren. Però ella no ho va creure, no ho va creure mai. Ni tampoc Balma, la filla que tingué al cap dun temps amb Daniel, la filla de qui va saber el nom i el rostre. La filla que, un dia també, es va preguntar què havia passat amb el seu germà.