La guerra shavia acabat, però la pau era un miratge fràgil a la Catalunya rural. Als camps ara pesava un silenci carregat dabsències. Les cicatrius de la contesa, profundes i visibles, marcaven tant la terra com les ànimes dels seus habitants. Cada poble, cada família, portava el pes duna lluita que havia deixat darrere seu una estela de dolor, incertesa i pèrdua.
La Catalunya rural, copejada però no vençuda, iniciava un lent i ardu camí cap a la recuperació. La memòria dels caiguts sentrellaçava amb els esforços dels vius, teixint un tapís de resiliència i resistència. Al cor daquestes terres malmeses, cada llavor plantada, cada pedra col·locada al seu lloc, era un acte de rebel·lia contra la desesperança, un crit imperatiu a la vida.
Aquest llibre narra la història daquells temps difícils, homes i dones que, malgrat ladversitat, van trobar la força per seguir endavant. Les seves veus, sovint callades per lestrèpit de la guerra i el pes del silenci imposat, ressonen aquí amb tota la seva humanitat i coratge. Perquè recordar també és un acte de justícia, i a través daquestes pàgines, la seva memòria perdura.