PER LES VALLS DEL GEGANT ADORMIT *

«Per les valls del gegant adormit mostra aquest viatge simultani (exterior i interior) a través d?una exquisida prosa poètica que harmonitza pensaments i emocions, de la mateixa manera que ho fan ment i cor, ego i Jo, a través del diàleg interior de l?autor, posat de manifest per escrit.» (Gemma Soler, al postfaci de l?obra) «Doncs això és el que faré. Caminar tranquil·lament, sense pressa i sense un destí clar, per aquestes valls del gegant adormit que ara tinc a tocar. El plaer del viatge rau sols en el fet d?anar.» «No puc deixar d?avançar, sóc com un riu que flueix cap a mar sense possibilitats de tornar enrere. Avanço i miro de no deixar empremta per allà on passo, però miro que els llocs per on transito com un camí-raler sí que em deixin petja en el meu interior. Quin goig passar per la vida desapercebudament.» «Una formiga crida imperceptible al pas de l?home.» «La gratitud hauria de començar per ser conscients dels moments que vivim, pensar que cada moment que vivim és un moment regalat. L?ara i aquí és un present i per això, el temps verbal que usem per referir-nos a l?aquí i a l?ara és el present, que també vol dir regal o obsequi.»