«Avui Els boscos expressen una quietat intensa, un silenci excessiu en encetar el dia, tant que generen paüra.
Em pregunto on son les veus matineres dels ocells de bosc. Silenci extrem, el cant tímid, flabiolat dun merlot solitari al sot de can Marçal.
Una cadernera refileja desma al límit de lalzinar, més avall un cant suaument nupcial de tallarol de casquet
Res més, on són els tudons i els gaigs, aquests els més tabalots de lalzinar? Un silenci que no és del cas. Al pla, les herbetes dels marges, un llevant roent, socarrima llurs fulles. Ni els falciots han sortit encara dels ajocs
El pitjor del clima nou no és el que tenim, sinó el que ens espera
Fins els arbres comencen a fracassar.»
(Martí Boada).
«Al seu costat no et queda més remei que anar orella dret.» (Tortell Poltrona).
«En Martí Boada és la prova viva de com la força del voler i la voluntat poden transformar la flama del desig en un foc que il·lumina la vida dels altres.» (Joan Agustí Cullell).
