En l'edat mitjana, l'illa de Mallorca es trobava en un punt geopolític central, la qual cosa la convertia en un dels principals escenaris europeus de la coexistència -ara violenta, ara pacífica- de les tres grans cultures i religions dominants al món civilitzat de l'època: l'hebrea, la cristiana i la musulmana. La presència d'aquestes tres visions del món en un mateix territori comportava, d'una banda, una rivalitat que es concretava en lluites i la consegüent servitud del vençut, i, d'altra banda contribuïa a enriquir poderosament la cultura i la tradició illenques amb tot un mosaic de llengües, idees i gents.
Ramon Llull va assumir un paper central en aquesta cruïlla de cultures que era la Mediterrània occidental dels segles XIII i XIV, condensant en el seu pensament el millor de totes elles i afegint-hi el llegat grecoromà procedent del món clàssic, que ell va conèixer sobretot a partir de l'estudi de les obres de Plató, Aristòtil i els seus comentadors.