Les flames que acabaren amb quasi tota la documentació històrica de Xàtiva no han impedit a l'autor fer una minuciosa tasca de recerca arxivística per a reconstruir la difusió i el paper social de la medicina a la capital de la Costera durant la tardor medieval. Dos segles i mig d'història xativina permet veure les transformacions de la pràctica mèdica. Des dels primers barbers fins als insignes metges formats a les universitats de fora de la Corona d'Aragó, al servei de papes i reis, com també de dones, ben considerades per la seua competència, o apotecaris que subministraven medicaments, aquest llibre presenta un ampli mosaic d'individus dedicats a prevenir malalties i guarir malalts. Així mateix, mostra l'esforç de les autoritats municipals per garantir-se una presència permanent de professionals de prestigi, i també d'aconseguir l'entorn urbà més saludable possible. Perquè la utilitat de la medicina, fonamentada sobre el paradigma galenista, va anar més enllà de la curació dels malalts, i es va constituir en una peça clau per a l'organització acurada de la societat. Hospitals, presons, convents, tribunals..., qualsevol institució va ser, d'alguna manera, medicalitzada.