Els habitants daquesta terra, del cel en diuen pare, de la terra, mare. Les muntanyes són la llar dels seus avantpassats i els boscos i rius ho són dels esperits que habiten entre els homes.
Ells són els tuvinians i la seva terra és coneguda des de temps immemorials amb el nom de Tuvà, al bell mig de Sibèria. La cultura i la manera de viure dels tuvinians no lhan definida ni els imperis ni les dinasties, sinó que ho han fet el vent que assola lestepa i les neus perpètues que cobreixen les muntanyes, la frondositat de la taigà i leixarreïment del desert. L'han definida també els animals salvatges. L'os, que els tuvinians tenen perancestre, el cérvol, que prenen per germà, làguila, que els guia en les seves rutes infinites o el llop, que els uneix com a poble. I també encara, el bestiar dels seus ramats: els cavalls i els camells, els iacs i, naturalment les cabres, les vaques, els xais o fins i tot els rens, dels quals encara moltes famílies salimenten perquè continuen el seu estil de vida tradicional.
En Gerard Canals va aprendre a cantar el Khöömei, un estil de cant tradicional tuvinià. El 2022 va guanyar un premi al IV Festival internacional etnomusical de Khöömei al centre dÀsia i va fer amistat amb molts tuvinians que li han explicat totes aquestes llegendes i rondalles que us oferim a Contes de Sibèria
