El drac és un símbol de Catalunya. Si us hi fixeu, en trobareu un munt de representacions en edificis, forges i escultures. El drac representa les forces de la natura, però, potser pel seu aspecte terrible, va quedar identificat amb el mal, una de les cares del dimoni. El drac prové de la serp i ja se sap que la serp va ser la primera criatura que va temptar els pares de la humanitat. En aquest llibre hem recollit les llegendes més sucoses de dracs, lluerts, víbries, basiliscs, fardatxos, marracos i serps gegants del país, noms diferents amb els quals és conegut aquest ésser mític. Des del drac Lledó, que custodiava les pomes de la immortalitat, fins al drac que s'enfrontà a Sant Jordi, aquesta poderosa força primigènia ens ha acompanyat en la història del país. Els dracs inquieten i atemoreixen perquè volen, van coberts d'escates i tenen alè de foc. No és estrany, doncs, que quan es desenterraven ossades de dinosaures, es pensés que fossin dragons. Però no s'ha d'oblidar que personifiquen les forces de la Mare Terra i, en aquest sentit, són protectors i custodis. També protegeixen tresors i tombes d'herois. I són emblema de la nostra cultura. Una divisa que portaven els reis en els elms. I una insígnia que llueix bellament, a hores d'ara, l'escut de la Generalitat valenciana.