Quan en Thomas es desperta a lascensor, lúnica cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat. Encantat de coneixet, cagafil. Benvingut a la Clariana.
Més enllà dels imponents murs de pedra que saixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge
que porta és aterridor.
