El motiu que mha animat a escriure el llibre: una colla de persones de diverses edats i procedències que, llevat dalgunes excepcions, no es coneixien entre elles, amb una formació majoritàriament autodidacta, mogudes per un voluntarisme vocacional i sense cap suport institucional, són les autèntiques responsables de la recuperació i la divulgació de la música, la cançó, la dansa i els instruments tradicionals arreu dels Països Catalans des de mitjans dels anys 1960. Si ells no haguessin donat aquest transcendental pas endavant, què hauria passat? Senzillament, que tot aquest tresor immaterial, i tanmateix tan valuós, hauria desaparegut. Al cap i a la fi, cal tenir en compte que ells han sigut, i en molts casos encara són, insubstituïbles.
Ferran Riera (Barcelona, 1957) és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Ha treballat a la ràdio, la premsa, la televisió i internet, des de Radiocadena Española fins la revista Rock de Lux, passant pel Diari de Barcelona. Al 1991 es va incorporar a Televisió de Catalunya amb lequip del programa Sputnik i més endavant va dirigir durant divuit anys el programa Rodasons. També va dirigir entre el 2004 i l 2007 la revista Folc-Sons de la Mediterrània, del Grup Enderrock. Ha sigut professor del curs de postgrau sobre crítica musical a la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Al 2011 va escriure el seu primer llibre, A la plaça fan ballades. Una història de les músiques darrel als Països Catalans; al 2013 va dirigir un documental i al 2016 va publicar El Grup de Folk. Crònica dun esclat. Actualment, és membre del consell de redacció de la revista de música i cultura popular Caramella i col·labora amb la web especialitzada diariofolk.com.
