Prou sovint, en molts textos diversos, se cita que Joan Miró va néixer a Mont-roig. Sens dubte és un error. Un error conseqüència de la seva passió per aquest poble del Baix Camp, de la demarcació de Tarragona. No és difícil trobar en moltes de les declaracions del pintor referències importants a Mont-roig. Quasi es podria dir que responent a qualsevol qüestió o bé afegint d altres comentaris a algun raonament, més aviat o més tard en la seva argumentació acabarà sortint el nom del poble on va residir durant seixanta-cinc anys uns tres mesos a l any. Miró devia gaudir d aquestes referències. La importància de Mont-roig en l obra de Joan Miró és un fet palès, inqüestionable; però encara es coneix poc d on i com exactament es nodreix. D on sorgeixen, primer aquelles teles realistes de la primera època, i com a continuació neix aquell imaginari mironià que omplirà la seva obra posterior? De quina manera, en quina situació, en quin procés vivencial, Miró se sentirà impel lit a compondre aquells llenços? A la primavera del 1911 aquell Miró de divuit anys descobrirà un paisatge, que en endavant estimarà i farà seu; una vida al camp allunyada de la que coneixia dels voltants del carrer Ferran de Barcelona; uns pagesos entossudits a crestallar els solcs, un poble dalt d un turó i ple de costes. En aquell moment, i durant molts, Mont-roig serà la seva miroia. Mont-roig és per Joan Miró el seu Pal de ballarí? L autor d aquest llibre pensa que sí, i intenta explicar-ho, raonar-ho detalladament.