FIGUERA, MANEL / GIMÉNEZ I GARCÍA, EMILIFOT.
La Cerdanya és una comarca físicament ben definida. Bona part de la seva ex-tensió està ocupada per una plana envoltada per altes muntanyes.
Des del 1659, però, una frontera estatal la divideix entre França i Espanya, i des del 1833, entre les demarcacions de Lleida i Girona. Els vells cerdans, com en altres pobles de les comarques de Catalunya, tenien la seva pròpia visió del món, les seves llegendes cregudes com a fets reals, amb les quals explicaven fets molt diversos: lorigen de poblacions determinades, el pas de sants, fets històrics com els castells i els bandolers, elements de la natura roques, estanys i animals, el poder de determinades persones identificades com a bruixes, etc.
Les llegendes de Cerdanya cal emmarcar-les dins un context molt més ampli, limaginari del Pirineu, entès com a muntanya única, sense cap mena de divisió destat, nació o comarca.