Institut Menorquí d'Estudis; Consell Insular de Menorca - Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports; Institut d'Estudis Catalans; Universitat de les Illes Balears; Institut d'Estudis Baleàrics; Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears, 2020 [amb els ISBN corresponents]
Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817) és una figura central de la Menorca il·lustrada perquè s'erigeix en el pintor que n'inaugura la modernitat artística i perquè participà com a professor de 'matemàtiques' dels grans projectes educatius, adreçats a la joventut menorquina, en la transició de l'Antic Règim a la societat burgesa, representada per la dinàmica burgesia comercial illenca.
L'edició de l'obra científica de Pasqual Calbó significa la recuperació d'un valuós llegat científic i tècnic en llengua catalana del tombant del segle XVIII al XIX. El manuscrit, d'uns 700 folis de textos i làmines, és en realitat un "curs matemàtic" dedicat a l'ensenyament i compost de tres parts: matemàtiques pures, primer; física experimental, després, i finalment, rellotges de sol, perspectiva, arquitectura civil i militar i construcció naval. Les dues primeres parts són a la vegada instrumentals i conceptuals, per acostar al coneixement del pensament i de la naturalesa, mentre que la tercera part, que inclou elements aparentment diversos, té com a component comú que es tracta de construccions. Els tractats de matemàtiques pures d'aquest volum I contenen poques consideracions tèoriques ja que s'orienten a la resolució de problemes i incorporen l'ús de matemàtiques necessari en les altres parts.