El filòsof Martin Heidegger considerava la realitat humana com una mena de clariana enmig dun bosc espès -el bosc de lésser. El protagonista daquestes Proses de lentreclaror sendinsa en boscos, transita per camins no gaire fressats, para esment en coses que rarament atreuen latenció de ningú. Una creu de ferro que no és una creu, però que, durant una estona, nha encarnat el símbol; unes campanes de so greu, cada una de les quals amb un nom propi; un filòsof que recorda vagament el que acabem desmentar i un pagès que és el mirall de molts homes de la terra; el misteri de la veu humana; linvent prodigiós de lescala; un poble que segueix un ritu funerari espaordidor; les qüestions filosòfiques de la llunyania i la contingència; aquell boig duna pàgina de Nietzsche que duia un llum encès al pic del migdia; una teranyina de dibuix preciós o la dicotomia entre glans i figues. Tot això conforma, només, una petita part dels pretextos i dels temes daquestes proses escrites amb una obsessiva minuciositat amb què Jordi Llavina torna a la narrativa: tant a la de ficció com a la de no ficció.
Com escriu Ferran Sáez Mateu en el pròleg: «La mirada és la substància daquest llibre. Les descripcions són excel·lents en la mesura que la mirada de Llavina és notarialment precisa i alhora juganera. Es fixa en coses que no són el que semblen, i manté en suspens el lector fins que ajusta el zoom dels substantius i els adjectius».
