A través de nou documents relacionats directament amb leremita Ramon i dun text hagiogràfic de la seva vida selabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup danacoretes dirigit per lermità Poblet i instal·lat en el territori que lany 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a labat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i sestablí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i don agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta danacoretes, dhomes i de dones. Lany 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà leremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de labat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia lany 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a lorde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat daquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.