Ramats que perviuen
Lofici de pastor, cada vegada més castigat, ha hagut dadaptar-se als canvis dús agrícola del territori i a locupació de les rutes per on transitaven els animals. Si en temps reculats era habitual que els ramats migressin a lestiu i a lhivern a la recerca dun herbatge més fresc, ja fa quasi tres dècades que es va fer lúltima transhumància a peu del Baix Empordà fins al Ripollès.
Aquest monogràfic de Gavarres, que consta de 55 pàgines, ofereix aquesta mirada nostàlgica, pròpia dun ofici antiquíssim que tendeix a decréixer per diversos motius: la progressiva mecanització i estabulació; la burocràcia feixuga; la irrupció, a vegades fulminant, de les noves tecnologies
No obstant això, la mirada també seixampla cap a lavui, amb la veu de pastors que encara dignifiquen lofici a base de treball i tenacitat.
